dimarts, 19 de juny del 2018

Intervenció d'en Xavier Antich a l'acte "Les Universitats Catalanes pels Drets Civils i la Democràcia"

El passat 14 de juny, va tenir lloc a l'auditori de l'edifici Vèrtex de la UPC un acte en defensa dels drets civils i la democràcia organitzat pel col·lectiu de treballadors del PAS i PDI de les universitats catalanes agrupats entorn la plataforma Taula del Personal Universitari de Catalunya, Universitats per la República, sindicats i altres organitzacions com l'ANC i Òmnium Cultural.

L'acte el va conduir l'Antoni Bassa i va comptar amb breus intervencions de Beta Forn, Laura Turull i Oriol Sànchez en representació de l'Associació Catalana pels Drets Civils, que aplega els familiars de les preses i presos polítics, de Representants del Col·lectiu Laude, de l'ANC i, com a ponent principal, en Xavier Antich, filòsof i professor de la UdG. 

En finalitzar l'acte, li vam demanar al professor Antich que ens permetés difondre la seva ponència íntegra, perquè vam considerar que la seva reflexió respecte del vessant ètic i social de la universitat havia de sortir d'aquelles parets i posar-se a disposició de totes aquelles persones interessades en el paper de la universitat en tot allò que afecta la nostra societat i el món en general.

I concretament, en com ha de respondre la universitat quan se la interpel·la directament sobre l'embat repressiu de l'estat espanyol contra els drets i llibertats del nostre poble, respecte l'empresonament i exili de representants polítics i socials, sobre les causes obertes contra centenars de persones per defensar i exercir el dret a decidir –alguns dels quals són membres de la nostra comunitat universitària- per la vulneració sistemàtica de drets civils i polítics, com el de llibertat d'expressió(*).

A més, aquesta ponència del professor Antich titulada "Les Universitats Catalanes pels Drets Civils i la Democràcia", ha coincidit en el temps, casualment, amb el debat del Claustre de la UPF del passat 28 de maig sobre "Universitat i Ciutadania. El paper de les universitats en el debat social", motiu pel qual ens sembla encara més interessant i adient posar a la vostra disposició aquest text.

Per últim, volem agraïr al professor Xavier Antich que ens hagi permès difondre el teu text, així com a totes les persones que dia rere dia defensen la llibertat de ser i pensar. A qui des de les aules i els espais comuns de les universitats fomenten el pensament crític i la confrontació d'idees i paradigmes, i contribueixen a construir un món més just i, com a conseqüència, més lliure.



"És per tot això que la universitat ha jugat un paper essencial en la defensa dels drets civils, les llibertats i la democràcia en les darreres dècades, i també de forma molt especial en el nostre país, sotmès, per dir-ho eufemísticament, a un marc democràtic contínuament interromput. I aquesta no és una ocupació extrínseca o eventual de la universitat, que fonamentalment faria unes altes coses però que en podria prescindir d’aquesta, sinó que aquesta n’és, justament, la raó de la seva existència. Sense la llibertat, no existeix universitat digna d’aquest nom, com tampoc no n’existeix si no fa, de la defensa dels drets civils, la condició necessària de la seva responsabilitat social. Perquè la llibertat forma part de la universitat com si en fos la seva medul·la." Xavier Antich



(*) Com ho demostra un informe publicat per la Unesco el proppassat mes de març i que porta per títol ‘L’estat de la llibertat artística‘. Elaborat per un equip internacional independent d’una desena d’experts, documenta mig miler de casos de violació de la llibertat d’expressió artística en setanta-vuit estats, i Espanya és un dels que hi surt més malparat, tant per l’aplicació abusiva de la llei antiterrorista com per la repressió relacionada amb el procés català




dilluns, 4 de juny del 2018


LA TASCA DELS I LES CLAUSTRALS MEMBRES DE LA INTERSINDICAL-CSC A LA UPF

A més de les moltes esmenes presentades amb motiu de la proposta de reforma dels estatuts de la UPF del 2016 -reforma aturada de moment però aplicada en gran manera, de facto- en cada Claustre els i les claustrals de la Intersindical-CSC impulsem, donem suport o presentem mocions en relació a qüestions de la vida universitària únicament o sobre temes d'actualitat social i política en què considerem que la UPF, en aquest cas el seu Claustre, ha de posicionar-se.

Des d'aquest blog volem publicitar aquestes mocions, declaracions i comunicacions que impulsem com a claustrals per tal que no es quedin només en l'àmbit de la nostra comunitat universitària. Per fer saber a tothom que hi estigui interessat no només que les universitats estem compromeses amb la societat, sinó també per visibilitzar que la nostra tasca sindical no es limita a la defensa de les condicions laborals del PDI i PAS de la universitat, sinó que, des d'una concepció de la Universitat com a eina de transformació social i de denúncia i crítica de tots els poders, ens impliquem a fons en la millora de les condicions de vida del poble treballador català, en la defensa de la nostra cultura, la nostra llengua i els drets polítics de tothom. Actuem en tots els espais possibles i respecte de tot alló que considerem ens ateny com a sindicalistes, ciutadans i membres de la comunitat universitària.

Claustre 28 de maig del 2018


El passat 28 de maig del 2018 es va celebrar un Claustre a la UPF en què es va debatre entorn del punt de l'ordre del dia: “Universitat i Ciutadania. El paper de les universitats en el debat social”.

Claustrals de la I-CSC vam presentar una comunicació en relació a aquest tema, comunicació producte d'un debat previ produït ja fa uns mesos entre afiliats de la I-CSC de l'àmbit universitari. A més vam impulsar mocions en relació amb el context polític al nostre pais en col·laboració amb els i les claustrals de les organitzacions estudiantils SEPC, FNEC i Alternativa UPF.

Totes elles han estat aprovades pel Claustre de la universitat. Us passem l'enllaç amb les motivacions dels i les proponents, així com la declaració aprovada per si les voleu consultar:

Declaració del Claustre de la Universitat Pompeu Fabra en defensa dels drets civils. Aquesta declaració ha estat consensuada a la Taula del Personal Universitari de Catalunya i, amb petites adaptacions ha estat presentada a altres Claustres de la resta de les universitats del territori de la República Catalana.

Declaració del Claustre de la Universitat Pompeu Fabra en resposta a la manca d'equitat de la judicatura del règim espanyol 

Moció del Claustre de la Universitat Pompeu Fabra demanant d’honorar i perpetuar la memòria del Primer d’octubre del 2017.

Declaració del Claustre de la Universitat Pompeu Fabra sobre la sentència del judici de la Manada i en solidaritat amb la cíctima maltractada per aquesta sentència.



divendres, 13 d’abril del 2018

dimecres, 24 de gener del 2018

2018. Any I de la república 


L’escalada repressiva i criminalitzadora contra l’independentisme continua. Dos professors de la UPF i membres de la I-CSC assetjats. 

Hem acabat el 2017 amb la ampliació, per part del jutge Llarena, del nombre d’imputats per un inexistent delicte de rebel·lió amb la inclusió en el sumari, entre d’altres, de l’ex-diputada Mireia Boya, que en les darreres eleccions sindicals tancava la llista de la I-CSC al Comitè d’Empresa del PDI.

I hem començat el 2018 amb la notícia que finalment processen l’Hèctor López Bofill, cap de llista per la I-CSC per la mateixa candidatura i actualment vicepresident del Comitè d’Empresa, per les seves opinions polítiques expressades via twitter.

Poca cosa podem afegir als milers d’opinions que des del món jurídic i polític denuncien el caràcter cada cop més demofòbic i bel·ligerant de l’Estat.
Tampoc no cal tornar a repetir de quina manera s’està subvertint l’ordenament jurídic per part de l’estat i conculcant drets fonamentals individuals i col·lectius com el d’expressar i defensar pacíficament idees polítiques.

Però si que volem tornar a denunciar que aquestes imputacions i processaments injustificats i arbitraris contra qui defensi i actuï de manera pública en defensa de les llibertats individuals i col·lectives del nostre poble s’emmarquen dintre d’una dinàmica de criminalització de la dissidència política. Especialment quan aquesta dissidència planteja la legitimitat del dret a l’autodeterminació del nostre poble, la legitimitat del referèndum o quan exigeix la restitució del govern legítim de la República Catalana.

I això passa perquè l’Estat espanyol no està disposat a permetre el qüestionament de les estructures postfranquistes sorgides en la transacció del 78, estructures que garanteixen i perpetuen el privilegis d’uns pocs enfront els drets de molts i farà tot el que estigui a les seves mans per defensar l’actual statu quo. Enfront d’això i malgrat la criminalització del moviment per la independència, malgrat els processaments, els empresonaments, la intervenció econòmica i política, combatrem pacíficament i col·lectivament l’intent d’anorreament del nostre poble.

Seguirem lluitant, dempeus, per la Llibertat i la justícia social. Perquè es faci efectiu el mandat sorgit l’1 d’octubre. Perquè entre tots i totes construïm una República Catalana justa i solidària

Tot el nostre suport als nostres companys Mireia Boya i Hèctor López Bofill ! 

Visca la república Catalana. Visca la classe treballadora

dimecres, 29 de novembre del 2017