dimecres, 1 de març de 2017

Vaga d'estudiants


RECLAMEM LA REBAIXA DE LES TAXES UNIVERSITÀRIES APROVADA PEL PARLAMENT DE CATALUNYA

La Intersindical (I-CSC) ens sumem a les mobilitzacions convocades demà, 2 de març, pel SEPC que torna a sortir al carrer a reclamar l’aplicació de la moratòria, aprovada pel Parlament de Catalunya el 7 d’abril del 2016,  que contemplava la rebaixa del 30% de les taxes universitàries ja en la matrícula del curs 2016-2017.
Aquesta és la tercera mobilització que fan des del novembre per reclamar el compliment d’un acord que el govern ja hauria d’haver implementat. Des de la I-CSC tornem a dir el que ja plantejàvem en el nostre comunicat arran de la vaga del 17 de novembre passat: ens sumem a les reivindicacions del tot legítimes dels i les estudiants, que van a l’arrel de les desigualtats que afecten el nostre país. D’una banda, perquè l’encariment de l’accés aprofundeix en la bretxa social i dificulta l’accés de les classes populars a la formació superior. De l’altra, perquè la creixent manca d’inversió en l’ensenyament superior –sobretot pel que fa a l’augment de la plantilla del PDI i PAS i de llurs salaris- devalua la qualitat en la docència i limita la funció de la universitat, com a instrument de formació i presa de consciència crítica del conjunt de la ciutadania i dels serveis públics com a garantia d’igualtat de drets i oportunitats.

Cal tenir ben present que el retard en l’aplicació d’aquesta moratòria i la reducció del 30% de les taxes és una acció meditada. A hores d’ara, l’augment de les taxes s’està emprant en alguns casos per a poder anar eixugant el dèficit de les universitats, cosa que al nostre parer és del tot pervers, perquè vincula el sanejament dels comptes i la dotació i qualitat dels mitjans de què disposen les universitats i llur comunitat universitària a:

·       la possibilitat d’omplir o no les places ofertades, la qual cosa aprofundeix en la competitivitat enfront la necessària cooperació i visió integral i homogènia, pel que a la dotació de recursos, de les universitats del sistema universitari català.

·       a la capacitat econòmica de les famílies de poder fer front a matrícules més cares. La qual cosa exclou per se a molts potencials estudiants, perquè malgrat les falses beques Equitat o les que provenen del l’estat, no és cert, en un dels estats amb més evasió i elusió fiscal del nostre entorn, que només les famílies benestants paguin íntegrament les matrícules -només cal treballar a una facultat de les nostres universitats per ser-ne conscient; la majoria fa front a les matrícules prioritzant aquesta despesa enfront d’altres igualment necessàries per la subsistència familiar. Entre altres motius perquè les beques no arriben per a tanta necessitat.

Aquest finançament de les universitats mitjançant les matrícules o de la potencial capacitat de les universitats de captar projectes de recerca “competitius” (que sovint vol dir vinculats a recerca encarregada des de grans empreses i que, si arriben a tenir interès social, en tot cas tenen un retorn econòmic privat a les arques d’aquestes empreses), és més producte d’un model d’ensenyament superior forjat i impulsat des de visions neoliberals, que no només de la crisi econòmica. Com en tantes altres qüestions, la crisi ha esdevingut el mantra necessari per a introduir funcionaments que aspiren a ser més estratègics que no conjunturals.

Entenem el discurs que diu que aquest finançament directe de les universitats via matrícules permet que les universitats catalanes progressin, perquè altrament via impostos es quedarien a les arques d’un estat espoliador i retallador.

La I-CSC no compartim aquesta premissa. Principalment, perquè en aquesta equació falta una qüestió essencial: de quina manera això afavoreix les classes populars del nostre país? De quina manera això permet a mitjà termini i en el context d’una crisi sistèmica tenir un sistema universitari sanejat i sobretot públic (en totes les seves accepcions i matisos) i de qualitat? De quina manera això garanteix superar les actuals retallades i garantir una plantilla de treballadors (públics) adequada i sense precaritzar?

Davant l’espoliació econòmica -però no només- de l’estat espanyol: Referèndum, República. I l’inici del debat constituent que ens permeti abordar, entre molt altres, quin model educatiu i d’universitat volem. Nosaltres ho tenim clar, no volem un accés que segregui ni que es basi en la caritat del sistema. Volem una universitat de qualitat i popular (o sigui pública al 100% i catalana) i que esdevingui un espai de coneixement crític i feminista a l’abast de tota la societat.

I mentre això no arriba, defensem la Universitat que volem ara i en la República Catalana que estem construint.

NI UN PAS ENRERE!

dijous, 24 de novembre de 2016


I-CSC EN RELACIÓ AL CALENDARI LABORAL DEL 2017
Iniciat el procés de negociació del Calendari Laboral 2017, i abans que aquest finalitzi, des la I-CSC volem compartir amb tot el PAS la proposta que hem fet arribar a la Gerència, i explicar els arguments i motius dels punts principals d’aquesta.

Introducció

Malgrat la victòria que va significar per al PAS recuperar les 1462h el 2015, no hem d’oblidar ni minimitzar l’impacte de les polítiques austeriscites imposades des dels governs espanyol i català i que encara continuem patint. 

És per això, que a l’hora de plantejar-nos quin Calendari Laboral volem per al 2017, hem tingut present una màxima que hem seguit any rere any: ni un PAS enrere, pel que fa als drets de les treballadores i treballadors i un PAS endavant pel que fa a la recuperació de drets socials i laborals i l’assoliment de millores de les condicions laborals actuals.

Des d’aquest compromís, us expliquem el per què de la nostra proposta de calendari:

VACANCES ANUALS I TANCAMENTS
  • Dret a fer les vacances de manera "preferent" durant el període de jornada intensiva d’estiu (juny-setembre) 
Per a nosaltres aquesta és una de les principals mesures que cal defensar. 

Fem memòria: el 2010 vam aconseguir incorporar aquest període “preferent” dins l’acord de calendari, mesura que el 2011 va ser eliminada d’un calendari que no va signar la part social (ni el del 2012).
Aquesta mesura es concretava en què els i les treballadores podien realitzar les vacances anuals durant aquest període, que va des de la finalització d’un curs acadèmic fins a l’inici del següent. De fet el gruix del personal preferia continuar fent les vacances a l’agost, la majoria del personal restant durant la resta de setmanes que dura la jornada intensiva d’estiu i alhora es garantia el dret a conciliar vida personal i laboral en altres mesos de l’any a les persones que així ho sol·licitessin. 

Recuperem aquella proposta que ja es va implementar perquè el nostre objectiu és defensar la conciliació personal, familiar i laboral.

  • Eliminació dels tancaments institucionals 
La Gerència proposa un any més acotar en un període curt i estricte de temps, l’agost, el gaudi del gruix dels dies reservats per realitzar les vacances anuals, amb 3 setmanes de tancament institucional per al torn de dilluns a divendres i de 3 caps de setmanes per al torn de divendres, dissabtes i festius. També planteja un altre tancament la darrera setmana de desembre, a càrrec de les hores sobreres resultants de restar a les hores anuals teòriques, les hores efectives. Hores que anys enrere anaven a la bossa de conciliació.

Des del nostre punt de vista, això va en direcció contrària a les lleis promulgades pel Parlament de Catalunya en matèria d’igualtat entre homes i dones (2006 i 2015) i els acords que al llarg del temps s’han derivat: conciliació, reorganització del temps, etc. I del mateix Pla d’Igualtat de la UPF, que emplaça a establir mesures efectives que afavoreixin la coresponsabilització familiar entre homes i dones.

D’altra banda, també incompleix aspectes de l’EBEP, el qual determina que en termes generals el gaudiment de les vacances anuals es farà entre els mesos de juliol i setembre, ambdós inclosos.

Segons informació actual de la gerència el Pla de Sostenibilitat Econòmica 2011-2014 imposat per l’equip de Gerència anterior, s’ha prorrogat, malgrat que no sabem quan, ni qui, ni en base a quina avaluació econòmica i ambiental. En tot cas entenem que actualment no es pot aplicar cap mesura “excepcional” ni unilateral que limiti o no respecti els drets dels treballadors/es. 

Tanmateix, per poder valorar-ho de manera objectiva i fer-ho amb suficient coneixement i detall, hem demanat a la Gerència que ens faci retorn documental de quin ha estat l’estalvi, tant pel que fa a l’impacte ambiental com l’econòmic, generat durant tots aquests anys de tancaments a l’agost, i a què s’han destinat aquests diners. 

A tenir en compte: Extracte del document d’Identificació i avaluació de riscos psicosocials del que disposen els Delegats de Prevenció i Salut de la UPF “En general, és positiu augmentar el control [dels treballadors i treballadores] sobre els temps de treball en el doble sentit de poder disposar dels temps de descans quan són més necessaris per a les persones (i no tan sols en funció dels temps morts de producció)” 


JORNADA INTENSIVA

  • Jornada intensiva durant el període comprès entre el final del curs acadèmic i l'inici del següent, segons l’acord del consell de govern del 2004. 
  • Jornada Intensiva durant els períodes de les festes d’hivern i setmana santa. L’acord de calendari del 2010 també incloïa la jornada intensiva en aquests períodes 
Proposem la jornada intensiva durant els períodes en què no hi ha activitat acadèmica en cap de les etapes educatives, atès que entenem que és una altra mesura de conciliació important.

BOSSA D’HORES

El resultat d’aplicar un calendari sense tancaments, ni d’estiu ni durant les festes d’hivern, dóna com a resultat una bossa d’hores que permet conciliar lliurement en funció de les necessitats de cadascú i cadascuna.

FESTIUS

23 d’abril 

Des de la I-CSC reivindiquem que el 23 d’abril sigui un dia festiu per a TOT el PAS, és a dir que la UPF tanqui a tots els efectes i per tant, els i les companyes del torn de divendres, dissabtes i festius facin festa.


12 d’octubre, res a celebrar 


Des de la I-CSC considerem que hem de ser crítics respecte d'aquesta data. En un context en què cada vegada més sectors de la nostra societat consideren que hem de poder decidir respecte de les qüestions que ens afecten col·lectivament, cal plantejar-nos si una universitat pública, transmissora de coneixement i generadora de pensament crític, ha de considerar festiva una data en què: 
  • se celebra l'inici d'un període d’espoliació i genocidi de la població i les cultures ameríndies. 
  • es fa exaltació nacional (espanyola, és clar) i militar 
  • es celebra retent homenatge a la monarquia, institució anacrònica que dibuixa un model d'estat d'arrel feudal. 
En tot cas, treballar el 12 seria opcional (voluntari) per al PAS, tal com s’ha fet aquest any en més de 40 Ajuntaments de Catalunya i per a la resta seria com un festiu qualsevol. El dia a compensar per a les persones que decideixin treballar el 12 d’octubre, proposem que sigui el 7 de desembre del 2017.

PROCÉS DE NEGOCIACIÓ: ON SOM ARA I ON VOLEM ARRIBAR
Malgrat haver iniciat el procés de negociació del calendari a l’octubre, a hores d’ara les postures encara estan allunyades. A més, les diverses propostes presentades per la part social (òrgans de representació i sindicats) dificulten un acostament de postures.

Els i les representants de la I-CSC seguirem defensant totes les mesures que ens afavoreixin col·lectivament i que en conjunt ens permetin avançar en la flexiblització, la conciliació i la reorganització del temps de treball, amb l’objectiu d’afavorir el repartiment i la coresponsabilització del treball domèstic i de cures i en general la lliure organització del temps de descans.

Tot i haver presentat aquesta proposta de calendari, en el darrer plenari de la JPAS, els i les representants de la I-CSC i la UGT vam acordar una proposta diferent, que tot i no ser la que nosaltres volem, té la virtut de sumar no ja la majoria, sinó la totalitat dels i les representants que els darrers anys assisteixen a tots els plenaris. I per tant, garantir que com a mínim hi hagi unes línies vermellles que cap dels i les representants de la JPAS traspassarà.

Universitat Pompeu Fabra, novembre de 2016




Per una República Catalana lliure de violències masclistes
A la feina i arreu! 

Aquest any, com cada any per aquestes dates tornem a fer recompte de les dones assassinades per raó de gènere. Tornem a denunciar els feminicis, les violències masclistes inherents al sistema capitalista i que prenen multitud de formes: econòmiques, polítiques, culturals, etc. I no passa res. Hi tornem cada any i el recompte de polítiques efectives per a l’eradicació de les violències masclistes sempre és més petit que el nombre de dones assassinades, que els drets i lleis conculcades. Lleis que normalment són més formals que una altra cosa. Algunes s’aproven però tanmateix no es desenvolupen o implementen per falta de recursos i més habitualment per manca de voluntat política o, com en el cas de la Llei d’Igualtat aprovada pel parlament de Catalunya, per suspensió per part del TC. 

A les portes de la construcció de la República Catalana, cal tenir ben presents quines són aquestes violències que no ens permeten desenvolupar-nos com a éssers lliures en una societat lliure, per aspirar a construir una República d’iguals. Una República radicalment lliure. 

I per eradicar les violències masclistes de socarrel, cal en primer lloc identificar-les, visibilitzar-les. Reconèixer per exemple com a violència masclista la que s’exerceix sobre la dona en el món laboral i que té moltes cares. De vegades exercint-se de manera descarnada, però més sovint soterrada sota aspectes formals més amables o més interioritzats. 

Per construir aquesta República d’iguals, ens cal en primer lloc subvertir l’opressió econòmica, origen primer de totes les violències. Fer polítiques socials que parteixin d’aquests principis bàsics: 

  • Repartiment del treball. Eliminar les desigualtat verticals (sostre de vidre) i horitzontals (25% de decalatge de mitjana entre el sou d'un home i el d'una dona) 
  • Repartiment de la riquesa 
  • Reconeixement i remuneració dels treballs invisibilitzats, realitzars de manera aclaparadora per les dones: feines de la llar, de cures, etc 
Des de la Intersindical-CSC ens solidaritzem amb les víctimes de les múltiples violències masclistes i en especial amb aquelles que les pateixen en forma d’agressió directa als seus cossos. I assumim plenament el Manifest de consens de la Plataforma unitària contra les violències de gènere
Emplacem els i les nostres afiliades, així com al conjunt de la classe treballadora catalana a participar de totes les convocatòries contra les violències masclistes que les diferents organitzacions feministes convoquen al voltant del 25 de novembre, dia internacional Contra la Violència de Gènere.


PER LA REPÚBLICA CATALANA FEMINISTA

I-CSC, novembre 2016

dijous, 17 de novembre de 2016





Resultat d'imatges de 17N unigratuita
EL 17N DEFENSEM LA UNIVERSITAT PÚBLICA
La Intersindical (I-CSC) ens sumem a les mobilitzacions convocades demà en defensa de la Universitat Pública. També compartim la màxima expressada en el comunicat del SEPC que us adjuntem, que només la mobilització conjunta de la comunitat educativa possibilitarà revertir aquest procés d’encariment i pràctiques mercantilistes a les universitats públiques catalanes. I afegim que aquesta és una qüestió de país, un debat social que ens ha de mobilitzar a totes i tots.
El que denuncien les organitzacions d’estudiants impulsores d’aquesta mobilització és que s’han incomplert els següents acords explicitats a la moció aprovada pel Parlament de Catalunya el curs passat:
  1. Moratòria implementació Pla Bolonya: durant l’actual legislatura no es creen nous graus de 180 crèdits ECTS i el debat respecte de la implementació del pla Bolonya  es fa en el marc del Procés Constituent

  1. Equiparació total dels preus de les taxes del màster amb les del grau.

  1. La reducció d’un 30% de les taxes universitàries, amb l’objectiu d’avançar cap a la plena gratuïtat del sistema universitari.
I exigeixen al govern de la Generalitat de Catalunya que “escolti les demandes de la comunitat universitària, incrementant el finançament de l’educació superior per revertir l’efecte de les polítiques de retallades dels darrers anys”
Aplaudim que els i les estudiants més conscienciades ens emplacin a sumar-nos a unes reivindicacions del tot legítimes, que depassen l’àmbit universitari i educatiu i van a l’arrel de les desigualtats que afecten el nostre país. D’una banda perquè l’encariment de l’accés aprofundeix en la bretxa social dificultant l’accés de les classes populars a la formació superior. I de l’altra, perquè juntament amb la creixent manca d’inversió en l’ensenyament superior, devalua la funció social de la universitat, com a instrument de formació i presa de consciència crítica del conjunt de la ciutadania i dels serveis públics com a garantia d’igualtat de drets i oportunitats.
Així mateix, denunciem que l’encariment de la Universitat, justificat amb la crisi, ha anat paral·lel a una reducció qualitativa derivada inevitablement de la degradació de les condicions laborals del professorat precari i del PAS.
Per tot això, emplacem a tots els membres de la comunitat universitària a sumar-se al conjunt d’actes que demà es faran arreu de les universitats públiques catalanes.
Nosaltres, serem a les 17 hores a la Plaça Universitat defensant la Universitat que volem ara i en la República Catalana que estem construint: pública, crítica, feminista, catalana i de qualitat
NI UN PAS ENRERE !
16 de novembre de 2016


dijous, 26 de maig de 2016

dilluns, 23 de maig de 2016

dimarts, 19 de gener de 2016