EN DEFENSA DEL CATALÀ: INSUBMISSIÓ

La Intersindical-CSC crida a participar a les diverses mobilitzacions que se celebraran demà, 13 de desembre, en defensa de l'ensenyament públic i en català.

Dijous, 13 de desembre, hi ha convocades manifestacions a Barcelona, València i una jornada de lluita a les Illes.

La Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE), proposada pel ministre espanyol d'Educació Wert, ha indignat la comunitat educativa i agents socials del país.

Aquesta proposta de llei és un subterfugi de caràcter nacionalista espanyol i partidista que pot comportar l'establiment d'un model educatiu elitista, privat i adoctrinador a favor de la recentralització del regne d'Espanya. I es pretén fer des dels centres d'ensenyament atentant, així, contra la immersió lingüística en el cas de Catalunya i aprofundint en l'ofensiva contra la llengua del país a les illes i al País valencià.

Davant d'aquest escenari, des de la Intersindical-CSC cridem la població a participar massivament de les manifestacions i mobilitzacions convocades en defensa d'un sistema educatiu català, públic i de qualitat.

Agenda de mobilitzacions:

Barcelona: Manifestació. Dijous, 23 de desembre. 18.00 hores. Plaça Universitat
València: Manifestació: Dijous, 23 de desembre. 18.00 hores. Plaça Sant Agustí
Illes: Jornada de lluita. Dijous, 23 de desembre. "Abraça i enllaça el teu centre"

Per altra banda, volem recordar-vos que dissabte, 12 de desembre, se celebrarà un seguit d'actes en commemoració dels 80 anys de les Normes de Castelló.

Castelló: Dissabte, 15 de desembre. Manifestació "Que no et retallen la llengua! Pels drets socials i lingüístics" 18.00 hores. Plaça de la independència (La Farola)

Davant els atacs al català, mobilització i desobediència civil!

DEFENSEM ELS NOSTRES DRETS. NI UN PAS ENRERE

UALITAT !

RALS !

i trebAquest 17 de setembre la UPF ha estat la precursora, juntament amb la Universitat Rovira i Virgili, del retorn a la jornada de 37,5h setmanal que ens va costar anys i anys de lluita reduir. El govern de la UPF, en una mostra del que significa ser avantguarda universitària, s’ha situat al capdavant de l’acatament de mesures injustes i antisocials, com l’augment de la jornada laboral, però també de moltes altres, que evidencien quin és l’interès real per part de tots els equips de govern de les universitats catalanes, i al capdavant d’ells el de la UPF: desballestar la universitat com a servei públic de qualitat i precaritzar als seus treballadors.

En un context de crisi global provocada per la cobdícia d’una ínfima part de la humanitat, que ens està portant a dones i homes, així com al planeta, al límit de la sostenibilitat, els detentors de petits poders s’entesten en seguir els dictats d’especuladors i explotadors i, lluny de plantejar-se a qui li venen els seus serveis, fan de baula necessària per assolir els seus objectius econòmics en detriment de la vida i els drets de milions de persones.

En aquesta situació de desfeta general, de conculcació sistemàtica de drets, d’altíssima taxa d’atur i precarietat laboral, pot semblar nimi plantejar-se la reivindicació dels nostres drets socials i laborals, els dels i les treballadores de la UPF i de les universitats publiques catalanes. Tanmateix, és just al contrari: tenim el dret i el deure de lluitar per allò que ens és més proper, els nostres drets, que són drets col·lectius i que esdevenen una riquesa immaterial per a la nostra societat, per al futur de les generacions que ens venen al darrera.

En aquest context, tal i com hem dit abans, no lluitar, no exercir el dret a dir i fer allò que creiem just ens converteix, també, en una baula d’un sistema antidemocràtic i socialment injust, que ens utilitza, ens precaritza i ens oprimeix.

La solidaritat i la lluita: la força dels treballadors i treballadores

A la UPF qui més qui menys conviu amb un/a companya interina, un d’aquells a qui el 31 de desembre se’ls acaba el contracte o potser un dels que, cada cop menys, tenen un nomenament d’interinatge. Doncs bé, cada setmana que fem 37,5h els acostem a la possibilitat de que aquesta vegada sí, el contracte no sigui renovat o el nomenament rescindit. No som els responsables del seu possible acomiadament, i tant que no! Els responsables són els nostres governs, començant pel de la UPF, amb el rector al capdavant. Però sí som responsables de no fer res per evitar-ho. 

Cal doncs mostrar obertament la nostra solidaritat i el nostre suport a aquests companys i companyes.

En paraules del vicegerent de recursos humans, l’augment de jornada de 37,5h significarà cobrir 80 llocs treball. Curiosament, quan sembla que l’analgèsic més lògic seria el repartiment del treball, per tal de no abocar més persones a la misèria, els nostres governants fan justament el contrari.  Per què serà ?

Hi ha molts altres arguments per rebutjar l’augment de la jornada: conculcació de drets, dificultat de conciliar la vida familiar i personal, la reducció salarial que implica treballar més i cobrar encara menys que abans … tot ells legítims. I en la defensa de tots ells cal una acció directa, cal prendre partit pels nostres drets. Perquè això s’ha d’aturar, això ho hem d’aturar entre totes i tots !

Tot just estem immersos en un procés de negociació d’horaris amb l’objectiu d’aconseguir millores per al màxim de treballadors. Tanmateix, que això no ens distregui.  Assolir nous horaris no és, en cap cas, una tireta per tapar les retallades. Són un dret llargament reivindicat per tots els i les representants de totes les Juntes i Comitès, un llarg camí que anem recorrent pas a pas sense deixar de fer allò que a cada moment és important.

I en aquest sentit, des de la Intersindical-CSC pensem que és important respondre a totes les agressions, i per fer-ho, proposem :

1.    Unitat d’acció dels òrgans de representació, Juntes i Comitès, però també dels claustrals, sindicats i dels col·lectius unitaris de treballadors en lluita a la UPF .

2.    Participació del PAS i presa de decisions de manera democràtica i assembleària, el màxim d’unànimes i col·lectives.

3.    Coordinació amb la resta del PAS de les universitats públiques en lluita, així com amb els espais col·lectius i unitaris de defensa de la Universitat Pública, com la PUDUP.

4.    Fomentar la solidaritat i l’autoorganització dels treballadors i treballadores i dur a terme una lluita sostinguda fins a assolir els nostres objectius.

En aquesta línia, la Intersindical-CSC instem a tots els òrgans de representació, als sindicats, als claustrals i al Col·lectiu Àgora UPF a coordinar-nos en defensa de les 35h. i dels drets socials i laborals.

Proposem realitzar assemblees conjuntes per campus i edificis, per torns si cal, amb l’objectiu de sumar forces, de decidir accions i mobilitzacions i sobretot de dur–les a terme col·lectivament.

Per la propera setmana està previst un plenari extraordinari de la JPAS amb un únic tema per tractar, la resposta contra les retallades. La Intersindical-CSC proposarem als nostres companys i companyes, tal i com ja els hem avançat en el darrer plenari, la coordinació amb altres òrgans, representants i treballadors per organitzar assemblees en tots els centres de treball de la UPF.

DEFENSEM ELS DRETS SOCIALS I LABORALS !

DEFENSEM LA UNIVERSITAT PÚBLICA, CATALANA I DE QUALITAT

 Intersindical-CSC, àmbit PAS

UPF, 28 de setembre de 2012

VALORACIÓ ELECCIONS SINDICALS PAS-F 2012

Companyes i companys,

Les persones que formem part de la llista de la Intersindical-CSC volem agrair la confiança i el suport rebut. Sabem que és un repte i una responsabilitat.

Valorem positivament la participació que ha estat del 63,5% que constata, al nostre parer, la voluntat del PAS de dotar-se d'una eina de representació unitària que defensi amb una única veu els interessos del PAS-F.

Tot i així, l’augment del vot en blanc, que entenem com a vot crític, i l’abstenció ens ha de fer reflexionar a tots els que hem sigut representants de la Junta sortint, molts dels quals repetim, que cal treballar per arribar a acords, possibilitar que més enllà de les legítimes propostes dels diferents sindicats, la JPAS esdevingui una eina potent del PAS i que amb el seu suport puguem plantar cara davant aquestes mesures tan regressives en drets laborals.

Els resultats ens donen una majoria no esperada, que esperem saber gestionar amb la humilitat necessària però sense renunciar als nostres principis:

-     Reforçar el paper de la JPAS com a òrgan unitari de representació dels treballadors/es del PAS-F.

-     Garantir el funcionament regular i democràtic de la Junta, valorant i sumant les aportacions de tots els representants i el treball en comú, tot cercant el consens sempre que sigui possible.

-     Informar periòdicament del treball i propostes desenvolupades dins la Junta, fent ús de les diferents eines i canals de comunicació (avisos Campus, Fulls Informatius, web, assemblees, ...)

-     Promoure la participació dels treballadors/es, amb la promoció d’Assemblees, ratificació dels acords per part del PAS, establir canals de comunicació directa entre les treballadores i la Junta.

-     Des de la Intersindical-CSC continuarem participant en espais unitaris i assemblearis, com l’Espai Àgora UPF i la PUDUP, on confluïm membres dels tres col·lectius de les 7 universitats públiques catalanes.

 A partir dels principis i punts exposats més amunt, manifestem la nostra voluntat i el nostre compromís de treballar de manera unitària, democràtica i participativa, tant en els òrgans de representació, a la JPAS, com en els espais assemblearis i unitaris.

Tal i com apuntaven en la introducció del nostre programa, estem assistint a un canvi de model social amb el desballestament de serveis públics com l’educació i la sanitat i l’agreujament sistemàtic i progressiu de les condicions laborals i de vida de la classe treballadora (atur, precarietat, pobresa...). A la UPF, com a la resta d’universitats, la llista de drets retallats és llarga i prou coneguda i no podem ni volem acceptar que no hi ha res a fer.

Ara no s’hi val a badar, d’aquí pocs dies emplaçaran a la JPAS per començar a parlar de la implementació de la jornada imposada de 37,5h. Més enllà del nostre posicionament com a sindicat del qual ja us hem informat a bastament, és fonamental que la JPAS, recollint el treball d’aquest anys passats i les propostes de molts membres del PAS, es posi a treballar.

Caldrà la unitat i la força de tot el PAS, de tota la comunitat universitària, si realment volem aturar la pèrdua constant de drets socials i laborals, defensar unes condicions de treball dignes i una universitat pública, de qualitat, al servei i a l’abast de tota la societat.

Ens posem a treballar.

Ni un PAS enrere !

Secció Sindical de la Intersindical-CSC a la UPF

Podeu llegir els programes del PDI-L, PDI-F i PAS-F a l'apartat eleccions 2012 de cadascun dels col·lectius.

NO FALTEN CADIRES, SOBRA CINISME

Us recomanem la lectura de l' article del Setmanari la Directa que ens presenta l'spot alternatiu "no falten cadires, sobre cinisme" en relació a la Marató per la Pobresa impulsada per TV3, així com la lectura de l'article de l'economista Josep Maria Busqueta, del setmanari d'Economia Crítica Taifa, "La Marató per la pobresa: un exemple per entendre la dinàmica present i futura del capitalisme"

Manifest conjunt de la Intersindical-CSC i la COS amb motiu de la celebració del 1r de maig

Ni retallades ni dictadura del capital
SOBIRANIA NACIONAL I ECONÒMICA

La classe treballadora patim una ofensiva contra els nostres drets i llibertats per part d’organismes no democràtics com el BM i l’FMI i aplicats en contra la voluntat popular. Als Països Catalans les conseqüències de la submissió a les polítiques capitalistes es veuen agreujades per la falta d’un estat propi que ens permeti adoptar mesures per fer-hi front. Patim un espoli fiscal que no ens permet aplicar polítiques socials avançades i una política centralista que prioritza les grans infraestructures i la connexió amb Madrid per sobre infraestructures sostenibles que afavoreixin l’equilibri territorial i la vertebració econòmica del País.

Reclamem la plena sobirania nacional i econòmica. El deute que l’Estat es nega a pagar a la Generalitat posa de manifest la incapacitat per decidir en matèria econòmica que perpetua la dependència d’un Estat que no compleix. Alhora els recents canvis de governs elegits democràticament a Grècia, Itàlia i Portugal per tecnòcrates pròxims al BM i l’FMI posen de relleu que sense sobirania econòmica tampoc existeix la sobirania política.

Exigim sobirania econòmica que és la capacitat de decidir democràticament l’ordenació que necessitem per garantir un model econòmic sòlid basat en l’economia productiva. Alhora la sobirania econòmica ha d’anar acompanyada d’un Marc de Relacions Laborals dels Països Catalans que garanteixi els drets laborals, unes condicions de treball dignes i dignifiqui els nostres salaris i pensions.


Visca el 1r de maig!
Visca la classe treballadora!
Visca la terra!

Intersindical-CSC / COS

 

 

Solidaritat amb la companya Laura Gómez

La Intersindical-CSC exigeix la immediata posada en llibertat de la Laura, secretaria d'organització a Barcelona de la CGT

Noam Chomsky, va publicar un decàleg sobre estratègies de manipulació per a aconseguir que els ciutadans/espectadors no puguin copsar les tècniques que s’apliquen per a controlar-los, en el segon punt d’aquest decàleg ens diu:

“Crear problemes i després oferir solucions” o “problema-reacció-solució“: es crea un problema, una “situació”, prevista per causar certa reacció al públic, per tal que la gent desitgi les mesures que es volen fer acceptar. Per exemple: Deixar que es desenvolupi o s’intensifiqui la violència urbana (Delinqüència), o organitzar atemptats sagnants, per tal que el públic sigui el demandant de polítiques i lleis estrictes de seguretat, en perjudici de la seva pròpia llibertat. O també: crear una crisi econòmica per fer acceptar com un mal necessari el retrocés dels drets socials, de les privatitzacions i dels serveis públics.

 llegir el text complet

Negociem les retallades ?

resum
A mitjans d’aquest mes s’ha aprovat la Llei de mesures fiscals i financeres que acompanya els pressupostos del 2012. Com ja sabeu aquesta llei escombra un munt d’acords sobre drets i condicions laborals dels treballadors/es públics de les universitats públiques catalanes, drets que s’han anat aconseguint al llarg de molts anys de lluites

Davant d’aquest escenari, que ens situa en un nou context sociolaboral, des de la Secció Sindical de la Intersindical-CSC a la UPF creiem que el que toca fer ara és plantar-se, mobilitzar-se i no participar de cap procés de negociació que suposi la implementació de retallades de drets socials i laborals.

Tot i així, malgrat aquesta convicció, els representants de la Intersindical-CSC a la JPAS pensem que és un exercici de coherència i responsabilitat recollir el sentir del PAS, alguns dels quals demanen ”negociar” la implementació d’aquestes retallades per, si més no, pal·liar part de l’impacte que tindran sobre les condicions laborals del PAS de la UPF.

Per això al plenari del proppassat dimecres 14 de març (el segon de set intents),  vam proposar que la JPAS, juntament amb el Comitè del PAS Laboral, convoqués una Assemblea de treballadors/es del PAS per tractar els punts següents:

• Consultar al PAS sobre si s’ha de negociar o no la implementació de les mesures (retallades) incloses als pressupostos del 2012 i la llei que els acompanya, que tot just s’acaba d’aprovar al Parlament.

Aquesta proposta va ser rebutjada, no aprovada, amb el vot en contra de totes les representants de la Junta dels sindicats majoritaris (CCOO i UGT).

llegir text complet

VAGA UNIVERSITATS

VALORACIÓ DE LA VAGA DEL 29 F

resum

Des de Intersindical-CSC valorem molt positivament la jornada de Vaga del 29F als campus universitaris catalans, que va tenir un suport massiu de la comunitat universitària i un poder de convocatòria enorme als carrers de les principals ciutats catalanes.

 A la UPF, el seguiment de la vaga per part del PAS ha estat, segons dades de la gerència, d’aproximadament un 32%, un dels més alts dels darrers temps. Pel que fa al PDI, les dades provisonals estan al voltant d'un 62% per la qual cosa podem afirmar que l'aturada en aquest col·lectiu va ser molt important.

llegir text complet

COMUNICAT INTERSINDICAL-CSC VAGA GENERAL D'UNIVERSITATS 29 F

PAS I PDI DE LA UPF JUNTS A LA VAGA DEL 29F

Des de la Intersindical-CSC volem informar al PAS de la UPF que els sindicats CAU, CGT i Intersindical-CSC van presentar un preavís de vaga per garantir la cobertura legal del PAS a la Vaga general d’universitats convocada pel 29 Febrer , a l’espera del posicionament i decisió de les assemblees del PAS de cada universitat.

En aquest sentit, a l’Assemblea del PAS i PDI de la UPF celebrada el proppassat divendres 24 de Febrer es va decidir l’adhesió del PAS, juntament amb el PDI, a aquesta vaga, que recordem-ho, es va proposar des la PUDUP.

Per tant, la Intersindical-CSC convoquem aquesta Vaga a partir de la decisió de l’Assemblea i alhora donem suport actiu a totes les accions i mobilitzacions promogudes des d’àmbits unitaris, com l’Àgora UPF o la mateixa PUDUP. I trobem incomprensible que els sindicats CCOO i UGT convoquin als treballadors/es del PDI i no al PAS, malgrat haver estat aprovat en Assemblea.

Són moltes les raons objectives per a fer aquesta Vaga.  

Les darreres retallades previstes als pressupostos de l’Estat, la Reforma Laboral i les del govern de la Generalitat, inclosa la llei de mesures fiscals i financeres pendent d’aprovar, són insostenibles econòmicament per a molts i moltes treballadores i suposaran una pèrdua històrica de drets laborals i socials.

No hem d’oblidar que aquesta ofensiva de caire neoliberal ja té un recorregut i que mica en mica es va dibuixant nítidament què podem esperar els propers anys: més precarització de sous i condicions laborals (encara més), més precarització dels serveis públics (copagament, convenis amb mútues privades que pagarem amb diners públics, externalització de serveis, reduccions de plantilla i serveis, …); elitització i clara mercantilització de la universitat pública, ja prevista al Pla Bolonya i al Pla Universitat 2015, i que es concretarà en la ponència que la Comissió de Governança Universitària vol aprovar en breu.

Fem memòria:

2010: després d’anys de congelació salarial, el 2010 ens va regalar una reducció del sou del 5%

2011: Aprovació del Pla de Sostenibilitat de la UPF. Reducció del pressupost dels capítols 1 i 6 de 700.000 € pel que fa al PAS i de 1.200.000 € al PDI. Centenars de professors/es associats acomiadats i reducció del sous al voltant d’un 60%, etc., contractacions que passen a ser trimestrals en lloc d’anuals.

En l’àmbit del PAS, aquest Pla ha significat, de moment, l’acomiadament de 5 interins, la reducció de sou i jornada d’interins (la majoria de les quals finalment s’han evitat, destinant diners dels Departaments a completar el sou d’aquestes persones).

Cal recordar també l’acomiadament d’una companya embarassada i del president del comitè d’empresa del PDI, als quals han hagut d’indemnitzar i/o readmetre a partir de sentències judicials al considerar-los improcedents.

2012: Reforma laboral, que possibilita fer acomiadaments col·lectius fàcils i barats també a les universitats i altres serveis públics en la línia de anar privatitzant (externalitzant) serveis.  Pressupostos de l’Estat que de moment, a banda de totes les mesures que ens afecten com a contribuents, contemplen també l’augment de l’IRPF i la reducció del 3% del sou anual. I des de la Generalitat, la llei de pressupostos per al 2012 que anirà acompanyada de la “llei de mesures fiscals i financeres…” que desgranen un conjunt de mesures regressives en drets laborals i socials dels i les treballadores del sector públic.

I per si això era poc, el nou model d’universitat que ens volen imposar, també des de la Comissió de Governança de les universitats públiques,  atempta de forma directa contra l’autonomia universitària i contra la funció social i pública de la universitat, la seva qualitat i la seva capacitat d’elaborar pensament crític. Un atac que no és sols contra la universitat, sinó que es situa en una ofensiva generalitzada contra els serveis públics a Catalunya i a l’Estat, i que també afecta a la majoria de països europeus.

No és tan sols un problema de diners o derivat de la crisi econòmica, sinó un problema d’arrel política i social.

Les mesures que ja s’han pres estan implicant més recessió econòmica, la pèrdua de milers de llocs de treball, precarietat laboral, l’abandonament dels estudis universitaris per insuficiència econòmica i la pèrdua d’autonomia universitària.

Per tot això, considerem que hem de passar de les paraules a l’acció per mostrar que som molts i moltes els que ens sentim revoltats i disposats a aturar aquesta onada privatitzadora, antisocial i antidemocràtica.

Més enllà de situacions concretes de determinats col·lectius o universitats, entenem que hem de respondre per tal de defensar una Universitat Pública i de Qualitat i pels drets laborals i socials, entenent que lluitar per tot això suposa preocupar-nos pels principis fonamentals de tota societat democràtica. És a dir, no actuar com a súbdits, sinó fer-ho com a ciutadans i ciutadanes, com a homes i dones lliures, amb dret i capacitat de decidir. I l’Assemblea de treballadors/es del PAS i PDI de la UPF ha decidit fer VAGA el 29F.

DEFENSEM ELS NOSTRES DRETS SOCIALS I LABORALS !

DEFENSEM LA UNIVERSITAT PÚBLICA, CATALANA I DE QUALITAT !

Intersindical-CSC

Secció Sindical de la UPF

28 de Febrer de 2012

pedra de toc

LA FAULA DELS PREPOTENTS

Aquest dissabte va recórrer els carrers de Barcelona, Tarragona , Lleida i Girona una manifestació convocada pel Fórum Social Català i la Plataforma contra les Retallades  a la qual es van adherir més de 300 entitats sota el lema "No a la dictadura financera. Aturem les retallades!"

Hi havia una crida expressa perquè la manifestació fos unitària, sense sigles ni banderes. Però hi ha qui sempre vol figurar, qui es vol endur el gat a l'aigua, qui fent ostentació d'una barruda considerable es presenta a la manifestació ben vestidet de banderes, sigles i tota la cort de patums, passant-se pel folro la crida dels convocants i després d'haver signat "el acuerdo laboral por la competitividad" (una reforma més) que escombra els nostres drets, o d'haver fet el paripé al Parlament.

A banda de com és d'indignant que mentre unes fan tot l'esforç per acumular forces, per sumar idees i alternatives, per donar protagonisme a allò col·lectiu enfront del xiringo particular uns altres no perden ocasió de sortir a la foto, és molt pitjor constatar que aquesta actitud garanteix que les coses no canviïn. Perquè si aquells que s'erigeixen en veu del poble, que tenen milers d'afiliats o de militants no fan ús de la seva força per plantar cara a aquesta onada neoliberal que està arrasant com un tsunami els drets socials i laborals de les persones, què ens espera?

Dia rere dia centenars de persones es van organitzant en plataformes en defensa dels serveis públics, en contra dels desnonaments, en assemblees d'aturats i aturades, etc. Mentrestant hi ha qui no surt del seu acotat, i molt políticament correcte, esquema i segueix transmetent el missatge messiànic de que només ells, que són tants, poden reconduir la crisi, però la realitat és molt tossuda i cada dia és més palès que estem superant una etapa marcada per la hegemonia d'uns pocs i caminem cap a la cooperació de moltes i molts.

Quedeu-vos en aquest trist paper, afanyeu-vos a imprimir més banderes que s'acosten temps molt durs i hi haurà molts dies per poder lluir-les, però aneu amb compte perquè esteu fent tan bé la feina que aviat ni hi haurà reformes que pactar, ni massa treballadora a qui representar...perquè tothom estarà a l'atur o a les barricades!!

I vet aquí un gos, vet aquí un gat...aquest conte s'ha acabat.

Isabel Cinc Hores

MÉS RETALLADES, MÉS PRECARIETAT, MÉS CRISI

El passat recent

Poc abans de l’actual context de crisi econòmica i fallida del sistema, els treballadors i treballadores de l’administració pública catalana ja vam ser objecte de retallades amb anys de congelació salarial que van suposar una pèrdua important del nostre poder adquisitiu i que afectà sobretot a les treballadores amb salaris més baixos. Eren temps en que es va assentar el criteri de potenciar les contractacions eventuals o temporals -enlloc de garantir l’estabilització de les plantilles-, la creació d’una “superestructura” d’alts càrrecs acadèmics i de direcció, externalització de serveis, etc.. Tot això en temps de bonança econòmica, per a alguns és clar, una època de vaques grasses i sagrades.