dissabte, 28 d’abril del 2012

Manifest conjunt de la Intersindical-CSC i la COS amb motiu de la celebració del 1r de maig

Ni retallades ni dictadura del capital
SOBIRANIA NACIONAL I ECONÒMICA


La classe treballadora patim una ofensiva contra els nostres drets i llibertats per part d’organismes no democràtics com el BM i l’FMI i aplicats en contra la voluntat popular. Als Països Catalans les conseqüències de la submissió a les polítiques capitalistes es veuen agreujades per la falta d’un estat propi que ens permeti adoptar mesures per fer-hi front. Patim un espoli fiscal que no ens permet aplicar polítiques socials avançades i una política centralista que prioritza les grans infraestructures i la connexió amb Madrid per sobre infraestructures sostenibles que afavoreixin l’equilibri territorial i la vertebració econòmica del País.

Reclamem la plena sobirania nacional i econòmica. El deute que l’Estat es nega a pagar a la Generalitat posa de manifest la incapacitat per decidir en matèria econòmica que perpetua la dependència d’un Estat que no compleix. Alhora els recents canvis de governs elegits democràticament a Grècia, Itàlia i Portugal per tecnòcrates pròxims al BM i l’FMI posen de relleu que sense sobirania econòmica tampoc existeix la sobirania política.

Exigim sobirania econòmica que és la capacitat de decidir democràticament l’ordenació que necessitem per garantir un model econòmic sòlid basat en l’economia productiva. Alhora la sobirania econòmica ha d’anar acompanyada d’un Marc de Relacions Laborals dels Països Catalans que garanteixi els drets laborals, unes condicions de treball dignes i dignifiqui els nostres salaris i pensions.


Visca el 1r de maig!
Visca la classe treballadora!
Visca la terra!

Intersindical-CSC / COS
 
 

Solidaritat amb la companya Laura Gómez

La Intersindical-CSC exigeix la immediata posada en llibertat de la Laura, secretaria d'organització a Barcelona de la CGT

Noam Chomsky, va publicar un decàleg sobre estratègies de manipulació per a aconseguir que els ciutadans/espectadors no puguin copsar les tècniques que s’apliquen per a controlar-los, en el segon punt d’aquest decàleg ens diu:

“Crear problemes i després oferir solucions” o “problema-reacció-solució“: es crea un problema, una “situació”, prevista per causar certa reacció al públic, per tal que la gent desitgi les mesures que es volen fer acceptar. Per exemple: Deixar que es desenvolupi o s’intensifiqui la violència urbana (Delinqüència), o organitzar atemptats sagnants, per tal que el públic sigui el demandant de polítiques i lleis estrictes de seguretat, en perjudici de la seva pròpia llibertat. O també: crear una crisi econòmica per fer acceptar com un mal necessari el retrocés dels drets socials, de les privatitzacions i dels serveis públics.